"Sopa i missa". La beneficència i la Casa de Caritat de Barcelona (1802-1913) / Montserrat Pantaleón Gamisans ; Pere Gabriel i Sirvent (Dir.)
Pantaleón i Gamisans, MontserratDirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. d'Història Moderna i Contemporània, 2011
Bibliografia.
La Casa de Caritat de Barcelona es va crear el 1802 a instàncies de la nova burgesia liberal per tal de pal·liar la creixent pobresa que s'estava produint entre els treballadors del sector tèxtil, els artesans i els jornalers que abandonaven els camps a causa de les crisis econòmiques produïdes a finals del segle XVIII i a principis del segle XIX; així, l'objectiu d'aquesta tesi és analitzar el discurs que les classes dominats van elaborar sobre com dur a terme l'assistència benèfica al llarg del segle XIX encara que la tesi també té com a objectiu concretar com es va aplicar aquest discurs en un asil com va ser la Casa de Caritat per tal d'observar com la teoria va esdevenir pràctica i és per això que l'estudi de l'establiment ha estat tractat des d'un punt de vista mes aviat institucional encara que també he volgut fer especial incidència en els lligams que es van establir entre l'asil i els esdeveniments polítics, econòmics i socials que va patir la ciutat que li va donar vida. La direcció dels centres benèfics es va basar en la trilogia: treball, ordre i disciplina; al mateix temps l'ensenyament religiós fomentava la resignació i facilitava, aparentment, la submissió dels asilats. Així doncs, a la Casa de Caritat els valors burgesos d'ordre, treball, disciplina, estalvi, religió i moralitat van ser inculcats amb reiteració; per tal d'observar si els objectius i el funcionament de la Casa de Caritat es repetien en altres asils espanyols o fins i tot en d'altres de països europeus com França i Anglaterra he investigat si es podria establir alguna mena de comparacions; conseqüentment, he analitzat els sistema assistencial francès i, sobretot, l'anglès. He centrat l'anàlisi en les lleis assistencials, el tipus d'edificis que es van considerar adients per complir aquestes funcions, la població asilada, el tipus de treball realitzat, els horaris, la dieta i la disciplina impartida i, finalment, he exposat el tipus d'administració que es va establir als asils i la composició socioprofessional dels membres de les juntes. L'àmbit cronològic de la tesi abasta des de 1797, any de la creació de la Junta de Auxilios fins el 1913, moment en què les juntes de la Casa de Caritat i de la Casa de Maternitat i Expòsits es van unir sota la presidència d'Enric Prat de la Riba, que era també el president de la Diputació de Barcelona.
